Que la casa encara hi sigui…

Que la casa encara hi sigui,
i que hi hagi llum a dins
i que algú  estigui cuinant,
«només» vol dir que ja no hi vivim tu i jo.
És com obrir una caixa on posa «els meus records» i trobar-hi els d’algú altre.
Llavors, ja et pots posar a obrir caixes (i cases) com una boja que no hi trobaràs la vida que teníeu. Ja no hi és. Només hi és en les llàgrimes i en les imatges, que tornen sovint, per molt que les ofeguis amb una mà.
La casa té el mateix número, la mateixa porta, el mateix balcó, la mateixa bústia, però, ja no és «la casa».
El llibre que llegies, El senyal de la pèrdua (Maria-Mercè Marçal), ja t’ho deia des de dins la bossa, però tu vas voler tornar a enfilar «el carrer» i deixar d’enfonsar llàgrimes.
Ara, toca baixar. El terra és humit.