Marfull

La natura sempre ens explica de forma senzilla el que estem vivint.
Fa uns mesos, descobria la sensació d’estar aprenent a escriure d’una forma més lliure, i sentia que per primer cop avançava lletra a lletra, com qui avança remada a remada per un riu, meravellant-se de la bellesa i la força de l’aigua, i observant com el rem penetra la superfície com si trenqués alguna cosa, però de fet no trenca res, només crea moviment.
Ara, sento que escriure és molt més gran, és un mar sencer, i això espanta i meravella a parts iguals. És un mar que m’obre a mil possibilitats, només he de ser capaç d’imaginar-les i anar-les posant al full, paraula a paraula. És un marfull, com el nom d’aquesta planta, que a vegades esclata en flors blanques i a vegades es tanca en forma de càpsules negres. És un marfull que a vegades ens permet navegar amb calma, gaudint del camí, i d’altres ens empeny cap a remolins i onades immenses que sembla que ens hagin d’ofegar del tot. La natura diu que es tracta de seguir escri(vi)vint, remada a remada, i deixar que el marfull prengui la forma que li pertoca en cada moment.