Moments

(Inspirat en el llibre «Momentos de inadvertida felicidad», de Francesco Piccolo)

I

Quan et treus una de les tires de la mascareta i olores la lavanda i te n’adones que aquesta primavera també ha florit un gest nou.

II

Quan en una platja d’un país on està prohibit fer topless, t’estires panxa avall i fas una torsió perfecta del braç per arribar amb la mà al mig de l’esquena. I amb la punta dels dits desfàs el nus de la part de dalt, que llisca deixant l’esquena al descobert i omplint-la de mirades. Encara que els pits continuïn aixafats contra el biquini, i el biquini contra la tovallola, i la tovallola contra el terra.

III

Avui, quan he vist una nena d’uns cinc anys, amb unes trenes precioses, xutant una pilota de futbol enmig de la plaça, i m’han entrat unes ganes boges de baixar a jugar a futbol i fer uns xuts amb la meva xicota. Perquè no recordo haver vist mai dues noies, de trentallargs o més, jugant a futbol a la plaça. Només recordo haver vist cada diumenge dos nois amb canes i panxa, de quaranta llargs o més, jugant amb totes les garanties de qui li està permès tornar a tenir cinc anys.

IV

Totes les vegades que no he dit el que pensava, però que per dintre m’ha sortit un discurs preciós. I m’he aplaudit. Però m’he quedat amb les ganes que ho sentís algú. I que m’aplaudís, ja posats.

V

Quan ella creu que té la raó, i tu també, i no fas el que diu el professor de mindfulness («respira»). I acabes fotent un cop de porta i tancant-te a l’habitació, desitjant que arribi aquell moment en el qual ella entra i t’abraça.

VI

Quan la cua del teu gos es mou tan i tan ràpid que sembla que estigui a punt d’enlairar-se i sortir volant com el casquet volador del Doraemon.