Si hi ha d’haver un sostre que sigui de fulles

Aquí va començar tot, a l’alzina de l’àvia. El saber que pots tenir un lloc on crear, un lloc per observar, per sentir, per estar amb tu. El saber que pots trobar aquest lloc i estimar-lo.

Si t’hi estires i deixes que l’esquena s’emmotlli a l’escriptori de pedra, tens al damunt un sostre immens ple de fulles: la millor de totes les teulades possibles perquè sempre hi queden forats irregulars per on veure el cel. També et queden damunt les branques, contundents, per imaginar que és un lloc on podries viure, permanentment penjada, sense tocar de peus a terra.

Quan les branques s’acaben, el cel continua, no hi ha parets: hi passen les olors, les mosques, les formigues, els grills, el vent…

Avui duc un pantaló ple de fulles que s’assemblen molt a les de l’alzina. Estan pintades de color blanc trencat sobre un fons negre. És com si l’alzina em deixés endur el revers de les seves fulles.

Quan torni a casa me les arrencaré, una per una, i les penjaré del sostre, deixant l’espai just entre elles. A veure si així puc entreveure el cel.

Un comentario sobre “Si hi ha d’haver un sostre que sigui de fulles

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s