M’assec al terra del pati, faig com quan érem petits i dibuixàvem estirats amb el Toni. La Lali també ho fa, amb tot de papers i retoladors escampats arreu. Ha dibuixat unes floretes i hi ha posat el meu nom a sota. Diu: “Per a tu”. L’agafo i veig que enlloc de Bruna ha escrit “Bruli”, com si a mig escriure el meu nom s’hagués posat a escriure el seu. Això sí que és autèntic! Com també ho son les flors que ha dibuixat, amb pètals que broten directament d’una tija lila, i les seves cames tacades de retolador i les mans plenes de pols.
Vull escriure així.
Tocar les lletres amb les mans, plenes d’albercoc i d’aigua salada.
Amb la sorra entre els dits i la pell seca
Amb els ulls mig clucs, de tant de sol.
Amb els llavis tallats.
Amb gana, amb son.
Amb tristesa i ràbia. També sóc això.
Amb desconcert, amb caos.
Amb desgana, no.
En contra del que sento, no, perquè llavors hi poso coses que no són meves.
Amb ganes d’obrir portes, sí.
Amb interrupcions.
Amb la cua del Blat movent-se com un ventilador.
Amb ganes de parar-me a mitja ruta, i treure la llibreta només per escriure dues paraules.
Amb ganes de fer callar , obrir el bloc de notes i apuntar una frase ràpida.
Vull que les paraules surtin com l’aigua de la mànega, després de mesos sense regar, veure-les bombejant i tensionant tota la goma verda.
“Si no escrius des d’aquí, ves-te’n a fer una altra cosa”, em dic.
FITXA DE COLLITA
Paraula llavor: Bruli
Lloc de la collita: Agramunt
Data: 9 de juny
paraules de temporada 