Un intent de tornar a la poesia

Suposo que la poesia ho és tot.

És

aquesta imatge de pantera caminant per la sorra,

si em sentís prou segura;

el plec de dalt del pit, a la comissura amb el braç,

quan et bressola la mare;

el no voler tornar a la normalitat,

perquè no pot ser normal com vivíem;

la pressió al pit quan el temps se’n va fent coses que no vols,

i per a gent que no vols;

els poemes que no he escrit

i tot allò que he escrit i no són poemes;

els poemes que algú va dir que eren massa curts,

i m’ho vaig creure, convertint-me en menys,

respecte qui?

Allò que no vull que se’m vegi als ulls

i allò que hi és, però que no veig.

L’estimar més l’espai en blanc,

que la pàgina plena;

el perdre la por que em diguin que no,

que aquest llibre tampoc és prou bo;

el no voler ser poeta si implica ser un cregut,

o algú que es creu Déu només perquè fa servir la paraula.

El voler ser poeta,

per sentir-me com quan vaig escriure el meu primer vers;

i rellegir la Marçal i el Margarit,

i saber que sí, que es pot crear bellesa i ser humil.

És tornar allà on tot va començar,

si és que algun dia vaig deixar de ser-hi,

i respondre’m:

i què si la poesia no dóna diners?

i què si no serveix per res?

A mi m’ha servit per ser jo,

encara que sovint no sàpiga qui soc.

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión /  Cambiar )

Google photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google. Cerrar sesión /  Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión /  Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión /  Cambiar )

Conectando a %s